Resultats de la cerca

No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris Elna i Ruscino Castellrosselló

Utilitzada per grecs i romans, era coneguda també entre els pobles ibèrics

Són típiques la copa sense nanses, decorada per fora, i sobretot un tipus de pàtera sense nanses ni peu Ha estat trobada a molts llocs d’Itàlia, com les necròpolis etrusques, i també a Empúries i en jaciments ibèrics, com la Serreta d'Alcoi o el tossal de Manises d’Alacant

Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…

Els bergistans bergistani foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia 218 aC També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsol Cató 195 aC Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge Descriu el castell principal, el castrum Bergium o Vergium , que podria correspondre a l’actual Berga

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…

Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les…