Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ibis

Ibis sagrat o egipci
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
tàntal africà

Tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
esplugabous

Esplugabous
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, d’uns 50 cm de llargada i de plomatge d’un vermell terrós a l’occípit, al dors i al pap i gairebé blanc a la resta del cos.
Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia
tresquiornítids
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’…
ornitologia
Ornitologia. Coberta d’Els ocells de les terres catalanes (1956), de Joaquim Maluquer i Sostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Branca de la zoologia que estudia els ocells.
És una de les ciències naturals més desenvolupades, tant a nivell científic com d’afeccionat L’àmbit de l’ornitologia és determinat per les característiques de tota mena que presenten els ocells, l’estudi dels quals ha estat la base de progressos decisius en biologia, com és el cas de l’evolució —que Darwin deduí dels pinsans de les illes Galápagos Geospiza —, de l’etologia o ciència del comportament animal, dels mecanismes d’orientació en les migracions, etc La història paleontològica dels ocells és molt incompleta a causa de les escasses restes fòssils que n’han pervingut, fet atribuïble a…
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…