Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
arbre genealògic de les llengües
Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
tub d’imatge
Vista de la secció d’un tub d’imatge per a televisió en colors
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub de raigs catòdics emprat en els receptors de televisió.
Són generalment de deflexió electromagnètica Els tubs per a la televisió de colors són molt més complexos tenen tres canons electrònics i els tres feixos electrònics incideixen en tres punts de la pantalla molt pròxims disposats en triangle, on hi ha les substàncies productores dels tres colors fonamentals
tenebrescència
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que té lloc en algunes substàncies, denominades escatòfors, consistent en un obscuriment en ésser sotmeses a determinades radiacions, com ara raigs X o raigs catòdics.
És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant
cerificador
Apicultura
Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.
Sol constar d’un caixó de fusta rectangular, que conté una cubeta de xapa de ferro i una tela metàllica formant doble fons, sobre la qual hom diposita les bresques i els fragments Té un tapa de vidre, o millor dues, que tanquen hermèticament, sobre les quals incideixen els raigs solars, que fonen la cera
colorímetre
Física
Instrument de mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i la lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Es basa en un dispositiu comparador en què hom varia les intensitats de tres radiacions primàries que incideixen sobre una mateixa superfície, fins a assolir el color que hom estudia Per efectuar aquesta igualació hom pot afegir també una certa radiació primària al color problema i arribar així a unes mescles dels tres primaris que donen el mateix color El color de prova és aleshores especificat per tres nombres proporcionals a les intensitats de les tres radiacions primàries
anàlisi de mercat
Economia
Estudi de les característiques, elements i variables d’un mercat, com ajuda empresarial per a la presa de decisions.
En concret, l’anàlisi del mercat ha de preveure els aspectes següents a les característiques que determinen un mercat necessitats, desigs i demanda b els límits del mercat c els diferents tipus de mercat existents i els criteris de classificació possibles d les àrees comercials e la capacitat de compra dels consumidors f l’estructura del consum/demanda g les institucions comercials que incideixen sobre el mercat, i h l’efecte de l’entorn, en general, i de la competència, en particular
bombardeig catòdic
Electrònica i informàtica
Flux d’electrons que incideixen sobre l’anticàtode d’un tub electrònic.
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
càmera CCD
Astronomia
Electrònica i informàtica
Detector de fonts emissores febles, basat en un dispositiu dispositiu acoblat per càrrega
.
Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig
faccionalisme
Antropologia
Forma d’organització política de caràcter informal constituïda al marge de l’activitat política institucional.
Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant