Resultats de la cerca

Té un curs agut i benigne, durant el qual hom pot detectar, en la sang del pacient, anticossos contra el virus i anticossos heteròlegs contra els eritròcits d’ovella, cavall i bou prova de Paul-Bunnell que serveixen per a confirmar la diagnosi de la malaltia

Són formes alterades de proteïnes cellulars normals presents en els limfòcits i les neurones cerebrals de tots els animals, incloent-hi l’espècie humana Com els virus, presenten variació en soques però resisteixen els procediments que els inactiven ebullició i radiacions ultraviolada i ionitzant Hom creu que el mecanisme d’infecció es produeix a partir de les formes alterades, que menen les proteïnes naturals de l’organisme a adoptar conformacions patològiques, a través de les quals el prió es propaga La capacitat dels prions d’infectar diferents espècies, com també la possibilitat d’una…

Rep també els noms de malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana i malaltia dels escorxadors Es coneix des de mitjan segle XIX i fou utilitzada per R Koch per a desenvolupar la teoria de la malaltia infecciosa En funció de la via d’entrada del microorganisme i l’evolució de la infecció, se'n distingeixen diversos tipus agut, cerebral, cutani, crònic, pulmonar i intestinal És freqüent als sòls, on es troba principalment en forma d’espores que resisteixen la dessecació i les altes temperatures durant molt de temps A diferència d’altres malalties humanes, no es…

En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…

Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de…