Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
innatisme
Filosofia
Teoria segons la qual hi ha unes idees, uns principis o unes nocions universals innats, és a dir, coessencials a la natura intel·lectual humana.
Segons uns, aquestes idees són formades del tot des d’un inici segons uns altres, només els cal alguna experiència per a ésser completades Representant típic de l’innatisme és el pensament platonicoaugustinià, recollit per Descartes i Leibniz
Escola Platònica de Cambridge
Filosofia
Grup de filòsofs de Cambridge, d’inspiració neoplatonicoplotiniana, que al segle XVII crearen un corrent de pensament d’influència decisiva sobre el puritanisme anglès i la filosofia nord-americana en general.
Tot cercant de superar el dualisme cartesià, l’escola subratllà l’aspecte espiritual del món orgànic, dotant la natura d’esperit ànima del món En són representants destacats N Culverwell 1615-50, R Cumberland 1631-1718 i, sobretot, H More 1614-87, R Cudworth 1617-88 i J Smith 1618-52 Fou contra l’innatisme de l’escola que reaccionà enèrgicament J Locke en el seu Essay del 1690
cartesianisme
Filosofia
Conjunt de doctrines de Descartes (llatinitzat Cartesius
), i també corrent ideològic derivat d’ell, que influí en tot el pensament europeu dels s. XVII i XVIII.
A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra, indrets d’on…
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva…
idees innates
Filosofia
Idees o principis que, segons l’innatisme, són connaturals a l’intel·lecte humà, no derivats de l’experiència.
empirisme
Filosofia
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència, consistent en les dades de la percepció sensorial.
Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…
metafísica
Filosofia
Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, així com dels seus principis i atributs.
Des de l’edat moderna, ha restat dividida en metafísica general , o ontologia, i metafísica especial , integrada per la teodicea, la psicologia i la cosmologia El terme metafísica correspon al nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l’edició d’Andrònic de Rodes sI dC foren collocats darrere els llibres dedicats als temes de física és a dir, de la natura μετà τà φνσικά Aquests catorze llibres contenen texts escrits en èpoques diferents, i potser per diferents autors, on es tracta de la saviesa d’una certa “filosofia primera” que ha de tenir per objecte “l’ens en…
taula rasa
Filosofia
En el llenguatge escolàstic, expressió aplicada a l’ànima o la ment per significar (en oposició a l’innatisme) que no posseeix cap idea amb anterioritat a l’experiència i independentment d’ella.