Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl…
mentida pietosa
Mentida inspirada per la pietat, la compassió.
carilló
Música
Peça instrumental inspirada en la música de carilló.
N'han estat composts des del s XVII, sobretot per a clavecí i per a orgue
carilló
Música
Peça instrumental inspirada en la música de carilló.
Se n’han compost des del segle XVII, sobretot per a clavicèmbal i per a orgue
barcarola
Música
Peça vocal o instrumental inspirada en aquestes cançons.
De moviment moderat i en ritme ternari 6/8 o 12/8, evoca el balanceig de la barca Weber, Offenbach i Verdi n’inclogueren en les seves òperes Chopin, Mendelssohn i Fauré, entre altres, n’escriviren per a piano
verge consagrada
Cristianisme
Religiosa, monja.
La cerimònia de la professió —inspirada en les noces—, s’anomena justament consagració de verges
mode
Els modes grecs i gregorians
©
Música
Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.
La música medieval occidental eclesiàstica, inspirada en la música clàssica grega, tenia vuit modes, quatre d’autèntics i quatre de plagals La música europea culta n'ha conservats dos, a partir del segle XVII el major i el menor
melopea
Música
Paraula derivada del mot llatí melopoeia, i aquest, del grec melopoiía (de mélos, ’membre, articulació; música’ i poiéo, ’fer') que s’utilitzava per a designar la composició melòdica (posar música a un text poètic) per oposició a ritmopea, que designava la composició rítmica.
Per extensió, s’utilitza per a referir-se a la declamació musical emprada pels antics grecs i també com a sinònim de melodia , per bé que sovint s’empra per a expressar que una melodia és poc inspirada i monòtona