Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
carib
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.
El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a…
teoria de la convecció
Geologia
Teoria que explica la gènesi del camp magnètic terrestre basant-se en l’existència de lents moviments de convecció a l’interior de la Terra, originats per les diferències de temperatures de les roques radioactives.
Els corrents produeixen una certa deriva dels continents en ascendir sota les dorsals mediooceàniques i enfosar-se sota els arcs insulars i les muntanyes continentals
conseller | consellera
Reunió de consellers de la Generalitat, presidida per Francesc Macià (15-IV-1931)
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del parlament,…
còdex
Diplomàtica i altres branques
Nom del llibre antic i medieval (en llatí, caudex), diferent del rotulus, rotlle de papir o de pergamí.
La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en còdexs …
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…
cicle alpí

Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que…
llengües goidèliques
Lingüística i sociolingüística
Grup de les llengües cèltiques insulars que comprèn el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès i el parlar de l’illa de Man (manx).
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
antologia
Literatura
Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.
Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el segle II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas segle X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats…