Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
claudicació intermitent
Patologia humana
Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços (de caminar, de córrer, etc) i que desapareix en suspendre l’exercici.
Aquest dolor, en forma de rampa, apareix generalment poc temps després d’haver començat la marxa, augmenta en continuar l’exercici i disminueix fins a desaparèixer amb el repòs apareix de nou en iniciar la marxa Es presenta especialment en l’arterioesclerosi i en la tromboangiïtis obliterant La claudicació intermitent és un símptoma d’isquèmia d’esforç del múscul, i sovint apareix a conseqüència d’oclusions incompletes i segmentàries de la part proximal de les artèries femorals
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels astres roman…
llum intermitent
Transports
Llum de funcionament intermitent que serveix per a indicar les maniobres laterals d’un vehicle.
febre intermitent
Patologia humana
Febre caracteritzada per accessos separats per intervals d’apirèxia.
ventilació de referència intermitent
Forma particular de ventilació mecànica que correspon a l’alternança d’una insuflació mecànica produïda pel ventilador artificial i d’un període de respiració espontània.
tyndal·lització
Tipus d’esterilització fraccionada intermitent.
És realitzada per escalfament discontinu fins a la temperatura del vapor fluent, normalment en un autoclau que no es tanca Té l’avantatge, sobre l’esterilització estàndard en autoclau tancat a 120 ºC i una atmosfera de sobrepressió, que no és superada la temperatura de 100 ºC això evita que moltes molècules orgàniques s’alterin Deu el seu nom al físic britànic JTyndall, que demostrà la presència de microorganismes i les seves espores en l’aire ambient i desenvolupà aquest mètode d’esterilització, el qual elimina també les formes esporulades
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en…
porfíria
Patologia humana
Denominació genèrica d’un conjunt de malalties, generalment hereditàries, que són conseqüència de trastorns del metabolisme de les porfirines.
Clínicament es manifesten per simptomatologia cutània, abdominal i neurològica i, bioquímicament, per un augment de formació, d’acumulació i d’excreció de porfirina o de substàncies precursores d’aquesta Segons l’òrgan en el qual és localitzat el trastorn, hom les classifica en eritropoètiques i hepàtiques Entre les primeres hi ha la porfíria eritropoètica congènita, rara però greu, amb fotosensibilitat intensa i hemòlisi la protoporfíria eritropoètica, de bon pronòstic i la coproporfíria eritropoètica, rara però de bon pronòstic Entre les porfíries hepàtiques…
estadi
Patologia humana
Període d’una malaltia.
És dit, també, dels períodes de fred, calor, suor, etc, que acompanyen els accessos de febre intermitent