Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
interregne
Temps durant el qual estan suspeses les funcions de l’autoritat acostumada.
decabrista
Història
Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia el 26 (el 14, segons l’antic calendari) de desembre (en rus: dekabr’) de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà uns quants dels responsables foren afusellats d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…
longobard | longobarda
Història
Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (s IV).
En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per part de les…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…