emperador romanogermànic

m
Història

Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària. El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa.

Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

dinastia de Saxònia
Otó I el Gran 962-973
Otó II el Sanguinari 973-983
Otó III 983-1002
Enric II el Sant 1002-1024
dinastia sàlica
Conrad II el Sali 1024-1039
Enric III el Negre 1039-1056
Enric IV 1056-1106
Enric V 1106-1125
Lotari II el Saxó 1125-1137
dinastia dels Hohenstaufen
Conrad III 1138-1152
Frederic I Barba-roja 1152-11909
Enric VI 1190-1197
Felip de Suàbia 1198-1208
Otó IV de Brunswick 1209-1218
Frederic II 1220-1250
Conrad IV 1250-1254
(interregne: 1254-1273)
dinasties diverses
Rodolf I d’Habsburg 1273-1291
Adolf I de Nassau 1292-1298
Albert I d’Habsburg 1298-1308
Enric VII de Luxemburg 1308-1313
Lluís IV el Bavarès (Frederic el Bell, corregent 1314-1340) 1314-1347
Carles IV de Luxemburg  1347-1378
Venceslau I de Luxemburg  1378-1400 
Robert de Palatinat  1400-1410 
Segimon de Luxemburg  1410-1437
dinastia dels Habsburg Àustria
Albert II 1438-1439
Frederic III 1440-1493
Maximilià I 1493-1519
Carles V 1519-1556
Ferran I 1556-1564
Maximilià II 1564-1576
Rodolf II 1576-1612
Maties 1612-1619
Ferran II 1619-1637
Ferran III 1637-1657
Leopold I 1658-1705
Josep I 1705-1711
Carles VI 1711-1740
Carles VIII 1742-1745
dinastia dels Habsburg-Lorena
Francesc I 1745-1765
Josep II 1765-1790
Leopold II 1790-1792
Francesc II 1792-1806