Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
vocació hereditària
Dret català
Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant.
Els fonaments són el testament, el contracte —dit heretament— i la llei La vocació legal o intestada només té lloc en defecte d’hereu instituït en testament o heretament i, a més, la successió intestada és incompatible amb la testada i contractual universals
adopció simple
Adopció en la qual l’adoptat conserva un cert lligam amb la família biològica.
Excepte pacte en contrari, també en conserva els cognoms no té drets legitimaris ni pot influir en les legítimes, ocupant en la successió intestada el lloc després del conjuge vidu, amb exclusió dels collaterals
falcídia
Dret català
Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.
Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima
adquirir
Economia
Aconseguir el gaudiment o la propietat d’un bé o dret.
Les maneres d’adquirir la propietat de les coses estan determinades en la legislació civil, que recull taxativament les úniques formes legals per adquirir la propietat l’ocupació, per a aquells béns susceptibles de ser ocupats, i la llei, la donació, la successió testada i intestada, la prescripció i certs contractes, mitjançant la tradició o el lliurament, per als restants béns no susceptibles de ser ocupats legalment i per a la resta de drets reals sobre els béns
germà | germana
Dret civil
Parent col·lateral de segon grau civil.
En el dret civil català es refereix generalment tant als de doble vincle com als d’un sol vincle i no n'exclou les germanes Segons el dret tradicional, els germans només tenien dret a llegítima a falta de descendents i d’ascendents, si el germà difunt els havia posposats a persona turpis , però aquesta particularitat ha desaparegut després de la darrera compilació, que nega als germans qualsevol dret de caràcter legitimari Quant a la successió intestada, els germans de doble vincle eren cridats, en segon lloc, juntament amb els ascendents, però en el dret civil català actual, per…
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el…
quota vidual
Dret civil
Llegítima usufructuària que pertoca al cònjuge supervivent, en cas de situació intestada.
Segons el dret civil de Catalunya li correspon la meitat si concorre amb ascendents o descendents legítims del difunt, i la totalitat, en els altres casos
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com generacions o…
parella estable homosexual
Dret civil català
Unió estable de dues persones del mateix sexe, majors d’edat, que conviuen maritalment.
Perquè aquesta unió tingui els efectes oportuns s’ha d’acreditar mitjançant escriptura pública atorgada conjuntament Encara que la regulació de les relacions personals i patrimonials es pot fer verbalment, per escrit privat o públic, si no existeix cap pacte les hauran d’assumir tots dos membres amb el seu treball, ja sigui domèstic o professional Davant de les obligacions amb terceres persones, els convivents són responsables solidaris quan aquelles fan referència a les despeses comunes, però no ho seran en cas que només un hagi contret l’obligació Quan un dels membres de la parella és…
successió agnatícia
Dret romà
Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
Calia que, a més de no existir l’hereu, no hi hagués esperança que existís