Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
orsa
secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a…
bronze d’alumini
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges a base de coure (85-86%) i d’alumini (4-15%) que poden contenir petites quantitats de níquel (0-6%), d’estany (0-0,5%) i de ferro.
De color groc, són emprats en foneria i en forma de xapes i perfils indústria química, revestiment de iots, etc Es caracteritza per llur excellent resistència mecànica i a la fatiga, duresa, malleabilitat i ductilitat Resisteixen bé a l’aigua de mar i a molts productes químics
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
quetx
Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’…
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra de Secessió nord-americana…
regata
Esport
Cursa de regularitat o de velocitat per a embarcacions amb motor o sense.
Hom distingeix fonamentalment dos tipus de regates les reservades a embarcacions de model molt concret, tipus olímpic rem, vela, i les obertes a embarcacions de categoria lliure, utilitzades amb finalitats purament recreatives o de competició esportiva Dins aquesta segona cateogria de iots o embarcacions, hom anomena regata esportiva tot tipus de prova no comprès dins les categories olímpiques Les regates esportives, a diferència de les proves olímpiques, no se celebren normalment en recorreguts triangulars, sinó lineals, a alta mar o bé vorejant una costa La competició més…
vaixell
Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
espinàquer
Transports
Vela triangular de gran superfície, lleugera i amb molta bossa, emprada en els iots de regates quan naveguen amb vents fluixos i llargs.
La superfície de l’espinàquer sol ésser més gran que la de la vela major Hom l’anomena també baló
vela
Regata de vela llatina, modalitat de la vela practicada amb una embarcació menor moguda per una o més veles llatines, al port de Barcelona el 1916
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Vela
Esport nàutic que consisteix a controlar la dinàmica d’una embarcació només amb el vent a les seves veles.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…