Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
compressió isostàtica en calent
Tecnologia
Tècnica de compactació per sinterització de les pólvores ceràmiques.
Es basa en l’escalfament de les pólvores, fins a una temperatura determinada, i en l’aplicació simultània d’una certa pressió hidroestàtica, mantinguda constant al llarg del procés, que les compacta uniformement en totes les direccions Les peces així obtingudes tenen unes bones propietats mecàniques, perquè aquest procés dóna un material d’una porositat molt baixa
isostàtic | isostàtica
Tecnologia
Dit del cos sotmès a un sistema de forces estàticament determinat.
isostàsia

Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…
model d’Airy
Fotografia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’escorça terrestre té una densitat uniforme, i el límit entre aquesta i el mantell reflecteix la topografia de la superfície terrestre.
Així, l’equilibri isostàtic s’assoleix per mitjà de variacions en la profunditat del límit escorça-mantell, en comptes de fer-ho per canvis laterals de densitat com en el model de Pratt Les zones topogràficament elevades presenten una escorça més gruixuda que les deprimides les serralades de muntanyes estan sostingudes per una arrel d’escorça profunda que s’enfonsa en el mantell
model de Pratt
Geologia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’equilibri s’aconsegueix per mitjà de variacions laterals en la densitat de l’escorça terrestre, considerant la profunditat del límit escorça-mantell uniforme.
D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta