Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
jaciment

Jaciment de Can Tacó (Vallès Occidental)
© Arxiu Municipal de Montornès del Vallès / Mons Observans
Paleontologia
Acumulació o concentració de restes arqueològiques o fòssils.
jaciment
Geologia
Acumulació natural de substàncies minerals que hi ha a l’interior de la Terra o a la superfície i que hom explota com a font de primeres matèries o bé d’energia.
Els jaciments minerals són anomenats primaris si els minerals han estat formats juntament amb la roca que els conté, i secundaris si són produïts per alteració dels primaris Entre els jaciments primaris cal esmentar el filó, i entre els secundaris, els d'alluvió Un tipus de jaciment d’una importància especial des del punt de vista econòmic és el jaciment petrolífer petroli
aigua de jaciment
Geologia
Dit de l’aigua salada que sol ésser trobada juntament amb el petroli.
La seva aparició constitueix un símptoma favorable en els sondeigs petrolífers
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…
explotació minera
explotació minera de Súria (Bages)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’instal·lacions disposades a fi d’explotar un jaciment mineral.
Entre els principals tipus d’explotació minera cal destacar l' explotació subterrània , que és l’emprada en les mines mina i l' explotació a cel obert , amb les varietats d' explotació descoberta quan el jaciment és poc profund i s’estén en una gran superfície horitzontal, que és freqüent en els jaciments de carbó poc profund, per exemple, i d' explotació en fossa quan el jaciment s’enfonsa verticalment en una zona de poca extensió superficial, que es presenta en el cas d’alguns filons
reserves
Mineralogia i petrografia
Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat.
Hom parla de reserves explorades en relació amb la part de jaciment preparada per a l’explotació i de la qual hom pot calcular les despeses i el tonatge Si hom ha practicat només el sondeig o la perforació en tres fronts per galeria, hom parla de reserves comprovades altrament són només reserves probables Quan hom només pot deduir-ne l’existència fonamentant-se en consideracions geològiques, hom les anomena reserves possibles
gasificació subterrània
Química
Procediment de gasificació d’un combustible sòlid en el mateix jaciment per introducció d’un corrent d’aire (normal o enriquit amb oxigen).
Hom n'extreu una mescla gasosa formada per diòxid de carboni i monòxid de carboni, hidrogen, metà, nitrogen i oxigen en proporcions variables segons les condicions del jaciment i amb un poder calorífic que pot variar entre 1 000 i 2 000 kcal/m 3
pou
Química
Perforació vertical cilíndrica i profunda, efectuada amb perforadores rotatives, per tal de localitzar o explotar un jaciment petrolífer.
A mesura que avança la perforació, el pou és revestit de tubs d’acer de diferents diàmetres, generalment entre 70 i 10 mm i més petits a mesura que augmenta la profunditat, i de gruixos diferents, de manera que cada tub és fixat per sengles boixes als dos tubs que són en contacte amb ell Malgrat que en alguns pous el petroli brolla espontàniament, cal generalment equipar el pou amb elements d’extracció, generalment bombes especials, un cop trobat el jaciment i fixat el recobriment d’acer mitjançant ciment tirat entre els tubs i les parets del pou perforat Per a l’extracció del…
estrat
Arqueologia
Deposició de sediments arqueològics, deguda a causes naturals o antròpiques, que se superposa a una altra, cronològicament més antiga, en un jaciment.
Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina