Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
javelina
Esport
En l’atletisme, instrument de forma cilíndrica, llarg i prim, en un extrem del qual hi ha una punta cònica pesant de ferro de 25 a 33 cm de llargada.
La longitud és entre 2,60 m i 2,70, i el pes, de 800 g per a la categoria femenina és de 2,20 m a 2,30 i 600 g, respectivament El llançament de la javelina , anterior al del disc, constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades de l’heptatló i decatló Té lloc des d’una pista o carrer de 4 m d’amplada i 30-36,5 m de llargada acabada en un arc de 8 m de radi l’atleta compagina la velocitat, obtinguda mitjançant una cursa, amb la potència muscular del braç, l’espatlla, el tronc i les cames La javelina és…
llançament de javelina
Atletisme
Prova atlètica que consisteix a projectar una javelina amb la mà agafant-la per l’encordat.
Després d’una correguda d’impuls, s’utilitza la potència del braç, l’espatlla i el tronc per tal d’assolir la distància més gran possible en el llançament
heptatló
Atletisme
Prova combinada d’atletisme femení que comprèn set proves disputades en dos dies consecutius.
El primer dia de competició tenen lloc els 100 m tanques, el salt d’alçada, el llançament de pes i els 200 m llisos El segon dia es disputen el salt de llargada, el llançament de javelina i els 800 m En funció de la marca assolida en cada prova, l’atleta rep uns punts, la suma dels quals determina la classificació final
decatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn deu disciplines.
Es fa en dues jornades consecutives en l’ordre següent en la primera, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament del pes, salt d’alçada, i 400 metres llisos en la segona, 110 metres tanques, llançament del disc, salt amb perxa, llançament de la javelina i 1 500 metres llisos Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme Forma part dels Jocs Olímpics des del 1912
joc
Esport general
Jocs
Competició física.
Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat esport
heptatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn set disciplines.
És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme
atletisme

Esquema d’una pista d’atletisme
© Fototeca.cat
Esport
Conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.
Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…
pilum
Història
Javelina pesant, de punta fina, utilitzada pels legionaris romans com a pica i, més sovint, com a arma llancívola.