Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
joell
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A.boyeri), la cabeçuda i el moixonet
.
De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet
moixonet
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina mochon, de cos molt prim i ulls grossos.
Fa uns 12 cm, és molt semblant al xanguet, però amb la línia lateral argentada sense punts negres Forma bancs vora la superfície, estables durant tot l’any Són planctònics i comuns als Països Catalans, on hom els pesca abundosament
cabeçuda
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina hepsetus
, de cos transparent, ulls grossos i mida molt petita.
xanguet
Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són objecte d’una…
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…