Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
ruleta

Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Jocs
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.
Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” pair , “senar” impair , “vermell” rouge , “negre” noir , “passa” passe i “manca” manque Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35 Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18 El zero és número independent i correspon sempre a la banca Hom pot jugar a un sol número ple i si guanya li correspon trenta cinc vegades el que ha …
tresillo
Jocs
Joc de cartes jugat entre tres persones.
Cada jugador rep nou cartes i el qui creu poder fer més bases i, per tant, guanyar el joc diu a voluntat seva quin coll són atots o gira la primera carta de les que resten en el carter i el coll d’aquesta són atots Cada jugador pot canviar, al començament del joc, alguna de les seves cartes per altres tantes de les que resten al carter
canet
Jocs
Joc d’atzar jugat amb qualsevol tipus de cartes.
El primer naip descobert correspon a la banca, i els altres admeten les postes dels jugadors, fetes abans de descobrir-los Guanya el banquer quan la carta girada és d’igual valor que la precedent, llevat del cas en què coincideix amb el naip de la banca
truc
Jocs
Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.
Cada jugador rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases guanyar el truc Les cartes es maten les unes a les altres segons un ordre establert És objecte d’envit el guanyar el truc trucar o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà envidar , i, en algunes variants del joc truc-i-flor , el fet de tenir flor o una flor guanyadora d’una altra
bòston
Jocs
Joc de cartes d’origen nord-americà inventat a la fi del s XVIII, durant el setge de Boston, que divulgaren els anglesos pels cercles elegants europeus.
És jugat entre quatre jugadors i amb dues baralles de cinquanta-dos naips, la primera de les quals hom reparteix íntegrament i la segona serveix per a establir els atots
joc del botxí
Jocs
Joc popular infantil, anomenat també joc de l’osset o taba, conegut ja en l’antiguitat pels grecs i els romans (joc de l'astràgal).
És jugat amb un os astràgal de be o de porc emprat com un dau Les distintes posicions de caiguda determinen el rei i el botxí , el qual executa els càstigs ordenats pel primer
cavallfort
Jocs
Joc popular infantil jugat entre dos bàndols, generalment de tres a sis components.
Els jugadors del bàndol que para se situen, inclinats, formant una filera perpendicular cavallfort a una paret Un dels jugadors, dret d’esquena a la paret, subjecta amb les mans el cap del primer de la filera, per tal de protegir-lo Els jugadors de l’equip contrari han de saltar al damunt de la filera i, si aquesta resisteix, guanya l’equip que para En cas contrari l’altre bàndol torna a saltar
mentider
Jocs
Joc de daus o de cartes en el qual, d’acord amb la jerarquia del pòquer, cada jugador ha de superar la jugada que li és cantada pel jugador anterior.
Per tal com el joc és tapat i només el qui el juga el coneix, hom no sap si el que li és cantat és ver o fals Si hom ho dóna com a ver, després d’haver jugat, haurà de cantar una jugada superior, però si creu que és fals descobreix el joc, i si resulta que era ver s’apunta una falta, però si era fals la falta recau aleshores en aquell que l’ha cantada