Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
jurisprudència
Dret
Conjunt de les sentències dictades pel tribunal suprem, els tribunals superiors de justícia, el tribunal constitucional o per un tribunal internacional.
jurisprudència
Dret
Doctrina emanada de dues o més sentències del tribunal suprem, la qual es desprèn dels criteris decisius per a la resolució i que té la missió de completar l’ordenament jurídic; la seva infracció pot ésser motiu de recurs de cassació.
jurisprudència
Dret
Normes de judici que supleixen les omissions o les llacunes de la llei i que es fonamenten en les pràctiques seguides en casos iguals o anàlegs.
jurisprudència
Dret
Conjunt de judicis que assenyalen els principis que en matèria de dret segueixen a cada país els tribunals.
sabinià
Història
Membre d’una escola de jurisprudència romana.
El seu nom es deu a l’insigne Masuri Sabí La seva existència i les seves controvèrsies proculeià duraren fins als temps de Marc Aureli
abús de superioritat
Dret penal
Ús de força, ús o aprofitament de mitjans físics d’atac excessius, desproporcionats, desiguals, comparats amb els que són a l’abast, per a la seva defensa, de l’ofès.
Aquesta modalitat d’abús és considerada com una circumstància agreujant de la responsabilitat penal per molts codis moderns Segons un criteri general de la jurisprudència, té molts punts de contacte amb la traïdoria
lleialtat institucional
Dret
Principi propi d’alguns estats compostos pel qual una administració, en exercici de les seves competències, no pot perjudicar l’exercici de les competències per part d’una altra administració.
Es troba inspirat en el principi de lleialtat federal Bundestreue que defineix les relacions entre la Federació i els estats membres de la República Federal Alemanya A l’estat autonòmic espanyol aquest principi es trobava reconegut per jurisprudència del Tribunal Constitucional Fou incorporat a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 en l’article 3
principis generals del dret
Dret
Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic no pas, però, del penal, sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem aforisme, regulae iuris