Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
làbil
Química
Dit d’aquelles substàncies o composts químics que es descomponen amb facilitat.
proaccelerina
Biologia
Proteïna essencial per a la generació de trombocinasa i plasmotrombocinasa.
És el factor làbil de la coagulació o factor V
constitució neuropàtica
Psicologia
Constitució de l’individu en la qual sembla que siguin més possibles les malalties nervioses.
Són persones irritables, d’emotivitat làbil, amb tendència a presentar trastorns neurovegetatius
nitrogenasa
Bioquímica
Enzim constituït per dues proteïnes distintes, cap de les quals no és activa per si mateixa.
Una d’aquestes proteïnes és una grossa molècula tetràmera, que conté Mo i Fe i és anomenada proteïna Mo Fe l’altra és un dímer més petit, que conté només el Fe i la funció sulfur làbil, i és anomenada proteïna Fe El 1960 un grup del laboratori Du Pont de Nemours obtingué preparacions impures de nitrogenasa a partir de bacteris Clostridium pasteurianum , fixadors de nitrogen La nitrogenasa redueix el triple enllaç de la molècula de nitrogen en amoníac semblantment, altres molècules amb triple enllaç també poden ésser reduïdes per l’enzim
sulfonació
Química
Acció de sulfonar.
Els mètodes més generals de sulfonació són basats en l’acció de l’àcid sulfúric concentrat, l’òleum o altres reactius que contenen triòxid de sofre en forma làbil, o triòxid de sofre pur, sobre l’enllaç carboni-hidrogen d’un compost orgànic La sulfonació també pot ésser efectuada mitjançant la reacció de Strecker, que implica l’acció d’un sulfit alcalí sobre un halogenur d’alquil, d’acord amb l’esquema CH 3 I+Na 2 SO 3 →CH 3 SO 3 Na+NaI Els composts aromàtics se sulfonen més fàcilment que no pas les olefines, i aquestes ho fan més fàcilment que no pas les parafines Des d’un punt…
estrella de mar
Estrella de mar: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e equinoderms) (x 1/3)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels asteroïdeus i ofiuroïdeus.
Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El nombre de…
biodegradable
Química
Dit del compost que és susceptible de biodegradació, especialment els detergents d’estructura làbil, com és ara els alquilsulfonats lineals, que es poden descompondre per acció microbiana.
oxihemoglobina
Bioquímica
Derivat làbil de l’hemoglobina, que es forma reversiblement en la sang per substitució d’una molècula d’aigua, unida a l’àtom de ferro, per oxigen molecular.
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…