Resultats de la cerca

El líber consta de tubs cribrosos i, normalment, de cèllules annexes, de fibres liberianes, de parènquima liberià, de parènquima radiomedullar i d’elements cellulars diversos

Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…

Instituïdes pel dictador Postumi el 496 aC, les Liberalia tenien lloc cada any el 17 de març, i en llur transcurs els joves vestien la toga viril

La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…

A vegades les aprísies eren consignades en un llibre especial Liber aprisiarum

Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del Vallès El primer…

La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del segle XVIII, el d’…

Aparegué al començament de l’edat mitjana amb el nom de Liber Antiphonarius , aplicat originàriament tant al llibre d’antífones de la missa com al d’antífones de l’ofici Posteriorment fou dit més especialment del de l’ofici