Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
lax | laxa
lax | laxa
‘rock’ català
Música
Fenomen musical sorgit al final dels anys vuitanta amb l’eclosió popular de diversos grups de rock de Catalunya que tenien com a punt comú la seva formació fora de Barcelona i en llengua catalana.
Els Pets , Sangtraït , Umpah-pah, Sopa de Cabra i Lax’n’Busto en són alguns dels màxims representants
instruments acústics
Música
Instruments musicals en què el so és produït i amplificat sense la intervenció directa o indirecta de generadors ni amplificadors electrònics.
El terme s’aplica especialment a la família de les guitarres, contraposant així les acústiques a les elèctriques En un sentit més lax, hom l’aplica igualment a aquells instruments que, malgrat utilitzar alguna mena d’amplificació electrònica, de fet, en podrien prescindir
adipòcit

Procés d’acumulació de greix en un adipòcit
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula constituent del teixit adipós.
És arrodonida, molt voluminosa, amb el nucli i el citoplasma totalment desplaçat contra la paret cellular Conté un vacúol líquid de greix, que representa el 95% del pes cellular Els adipòcits són aplegats en grups o en petits lòbuls separats per teixit conjuntiu lax Entre el 15 i el 25% del pes del cos humà és greix emmagatzemat en els adipòcits És anomenat també esteatòcit
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…
histiòcit
Biologia
Cèl·lula mesodèrmica que es troba en els espais intercel·lulars del teixit conjuntiu lax i del sistema reticuloendotelial.
Són considerats com una forma funcional dels fibròcits
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…
nebulosa
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, alta de 20 a 50 cm, de fulles linears o lanceolades i de flors blanques, en dicasi paniculiforme lax.
Oriünda de les estepes del Caucas i de l’Àsia Menor, és plantada en jardins