Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
llampó
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Llampec del qual hom no sent el tro.
Són produïts per tempestes llunyanes, situades a 200 o 300 km de l’observador Sovint són anomenats llampecs de calor
corrent tel·lúric
Meteorologia
Conjunt de corrents elèctrics que circulen per l’atmosfera.
Quan fa bon temps aquests corrents són constituïts pels moviments d’ions positius en sentit vertical cap a la superfície terrestre i d’ions negatius en sentit contrari, a causa del camp elèctric vertical de dalt a baix existent entre la ionosfera i la superfície terrestre Aquests elements poden considerar-se, respectivament, com les plaques positiva i negativa d’un condensador, el condensador tellúric, amb l’atmosfera com a dielèctric En el cas de les tempestes, els corrents elèctrics tenen noms específics llamps, llampecs, etc
forat de tensió
Electrònica i informàtica
En una xarxa elèctrica, reducció sobtada de la tensió en una fase i la seva posterior recuperació en qüestió de mil·lisegons.
Normalment, per simplificar, s’assimila a una ona quadrada amb una tensió remanent que és un tant per cent de la nominal, i un temps que oscilla entre 100 i 600 millisegons, i que es recupera entre 1 i 3 segons després Els forats de tensió afecten fonamentalment l’electrònica dels consumidors ordinadors, sistemes de control, etc S'originen a partir de pertorbacions a la xarxa elèctrica llampecs o per maniobres del sistema elèctric connexió o desconnexió de centrals, engegada de grans motors, acoblament de transformadors, etc L’entrada a la xarxa elèctrica de nous generadors…
llei de Blondel-Rey
Física
Llei segons la qual una font lluminosa llampegant, de luminància L feble, els llampecs de la qual tenen una durada t molt curta (a la ratlla de les dècimes de segon) i una freqüència petita (menor de 5 llampecs per segon), determina sobre l’ull el mateix efecte que una font lluminosa constant de luminància aparent La = Lt / (t + to), essent to~ 0,2 s.
astronomia
El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…