Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
esgarrapar
Esquinçar lleument (una superfície) amb les ungles, les urpes.
somriure
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis.
liquen
Patologia humana
Nom genèric de diverses dermatosis papulars.
El liquen pla , que és la varietat més important, consisteix en unes pàpules aplanades i arrodonides, seques i lleument escatoses, persistents i pruriginoses En el liquen simple predominen les pàpules vermelles i pruriginoses El liquen escrofulós és una lesió cutània pròpia dels individus tuberculosos
rubèola
Patologia humana
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus i que ataca principalment els infants.
El període d’incubació és de dues a tres setmanes, i la fase prodròmica és molt breu un dia L’exantema que seguidament apareix és constituït per elements lenticulars de color rosadenc, de perfil net i lleument boteruts Comença a la cara, s’estén ràpidament pel cos i desapareix al cap de dos o tres dies Fa el curs amb febre baixa i presenta, com a característiques, adenopaties occipitals Fora del cas de les gestants, no presenta complicacions temibles és més benigna que el xarampió
somoure
Moure lleument (una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra).
fossa marina

Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció © Fototecacat…
g
Escriptura i paleografia
Setena lletra de l’alfabet català, anomenada ge [pl ges].
La G majúscula llatina deriva gràficament de la C amb un afegitó inferior que es retreu endins La G clàssica de les inscripcions romanes consta, doncs, d’un semicercle a l’esquerra lleugerament tancat per dalt i que té l’extrem inferior corbat endins El ductus de la G capital rústica elegant consta de tres traços, l’ordre dels quals era primer, el semicercle que comprèn l’esquena i la base segon, el traç complementari que baixa tangent cap a la dreta i tercer, la part superior, lleument convexa, amb tendència, però, a l’horitzontalitat Amb la cursivització hom tendí sovint a unir…
ballade
Música
Gènere poètic i musical cultivat especialment a França durant els segles XIII, XIV i XV.
El seu nom deriva etimològicament del terme provençal ballada En un principi es tractà d’una cançó, dansable i de caràcter popular, amb refrany Ben aviat, però, es convertí en un gènere estrictament literari i musical molt elaborat Les seves primeres manifestacions apareixen de manera incipient dins el repertori líric trobadoresc Adam de la Halle fou un dels primers compositors que n’escriviren En les ballades monòdiques del francès Jeannot de l’Escurel és on s’aprecien per primer cop diferències respecte a la resta de formes de la chanson , però fou sobretot durant el període de l' ars nova…
iuzu
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.