Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
llicenciat | llicenciada
Militar
Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei.
llicenciat | llicenciada
Educació
Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada.
llicenciat | llicenciada
Història
Segons el reglament universitari medieval, vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIV, el que posseïa el grau d’ensenyament superior, que hom podia obtenir després del de batxiller mitjançant un temps determinat de pràctica pública d’ensenyament.
Era necessari per obtenir, després d’un examen previ, el grau de doctor en les facultats de teologia, dret civil i canònic i medicina
postgrau
Educació
Cadascun dels cursos superiors que hom estudia després d’obtenir el grau de llicenciat.
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus…
catedràtic | catedràtica
Educació
Professor que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament.
Segons la legislació espanyola vigent, per a esdevenir catedràtic universitari cal ésser doctor, haver exercit durant dos anys una funció docent o investigadora en un establiment estatal i haver guanyat les corresponents oposicions o el concurs, o haver ests designat Per a esdevenir catedràtic d’institut cal ésser llicenciat en una facultat universitària Els catedràtics són funcionaris públics
metge | metgessa
Medicina
Persona que és llicenciada en medicina o que té autorització per a exercir-la.
Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o…
resident
Medicina
Dit del metge o, eventualment, llicenciat en ciències relacionades amb la salut, que realitza el període de formació anomenat residència.