Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
mora
Móres
© Corel
mora
Literatura
En la prosòdia llatina, unitat mínima de mesura del ritme; per tant, en la mesura del vers, correspon a una síl·laba breu (˘), per oposició a la llarga (-), que equival a dues mores.
mora
Dret civil
Retard injustificat en el compliment d’una obligació, o obstaculització injustificable en el compliment de la dita obligació.
mora del deutor
Dret civil
Retard culpable en el compliment d’una obligació; té com a efecte la indemnització de danys i perjudicis.
mora del creditor
Dret civil
Negativa injustificada a acceptar la prestació correcta oferta pel deutor.
moro | mora
Història
Als regnes cristians de la península Ibèrica, nom donat als andalusins i, després, als mudèjars i als moriscs.
moro | mora
macaco
Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a…
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…