Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
music | musica
Músic.
músic | música
Música
Professional de la música, que compon música, n’ensenya, etc.
Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus membres Calia…
músic | música
Música
Instrumentista que forma part d’una banda, una orquestra, etc.
També és aplicat a compositors i directors d’orquestra
músic | música
músic | música
world music
Música
L’expressió world music, o ’músiques del món', aparegué al principi dels anys vuitanta del segle XX a partir de la gradual comercialització de músiques de procedència no occidental en les societats econòmicament més desenvolupades.
Bàsicament es tracta de músiques d’origen ben divers, però degudament adaptades i orientades a satisfer les expectatives del mercat internacional definit pels processos de globalització Per aquest motiu, la hibridació conscient i deliberada té un paper cabdal en els processos de creació musical El concepte de world music serveix per a exaltar la diversitat, però alhora l’enquadra dins unes estructures de jerarquia social, ja que contribueix a reforçar conceptualment la línia divisòria entre els àmbits del Primer i el Tercer Món
act music
Música
Terme usat a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII per a designar el conjunt de peces instrumentals que acompanyaven la interpretació d’una semiòpera o d’una obra teatral.
El conjunt complet era format per set peces tres interpretades abans que s’aixequés el teló - first music , second music i obertura-, i quatre - act tune - interpretades al final de cada acte, llevat de l’últim
music-hall
Música
Nom que rebien alguns centres de diversió a la Gran Bretanya del final del segle XIX i principi del segle XX, on la beguda i el menjar s’acompanyaven d’una gran varietat d’espectacles populars, la majoria de tipus musical.
Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió de l’…
music-hall
Arts de l'espectacle (altres)
Nom que reberen a Anglaterra, des del començament del segle XIX, els locals o teatres de varietats dedicats principalment als números musicals.
Es destacà especialment l’anomenat Canterbury Hall, de Charles Morton, que per aquest motiu n'ha estat considerat el fundador Fou el primer a cobrar drets d’entrada —en lloc d’una consumició—, fet que el distingí de l’anomenat cafè concert Aquesta mena d’espectacles s’estengué a mitjan s XIX i assolí una època d’apogeu entre el 1890 i el 1925, en què sorgiren grans figures, com Josephine Baker, Maurice Chevalier, etc Actualment funcionen, a Londres, el Palladium, i a París l’Olympia, entre d’altres