Resultats de la cerca

Les més simples tenen un eix proveït d’uns volants que fan voltar per fricció les broques en les quals hi ha els rodets Hom colloca les madeixes en debanadores lleugeres, i el fil que en surt passa per un guiafils animat d’un lent moviment de vaivé que enrotlla el fil en el rodet amb espires paralleles En el cas de madeixes, hom obté la tensió del fil frenant la debanadora amb un petit pes, i, en el cas de fusades, hom fa passar el fil per un tensor Actualment hi ha versions perfeccionades, bé que hom ha anat substituint els rodets de valones amb enrotllament…

En el sistema invers de numeració dels fils, el pes del paquet és igual a 10 vegades el pes de base constant Així, en el sistema català del cotó, el paquet pesa 4 400 grams, en el sistema anglès 4 536 grams i en el francès 5 000 grams El nombre de madeixes que hi ha en un paquet és deu vegades el número del fil

Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…

Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o…

La merceritzadora de teixits consta, en primer lloc, d’una tina d’impregnació, on hom submergeix el teixit en un bany de sosa càustica, d’uns cilindres escorredors i d’una cambra de mercerització, on hom manté el teixit el temps necessari per a l’actuació de la sosa Aquesta cambra pot ésser semblant a un ram amb cadena de pinces o bé anar proveïda d’una sèrie de cilindres que asseguren, per fricció, la tensió del teixit per tal que conservi les dimensions originals A continuació hom sotmet el teixit a la neutralització, per mitjà d’un àcid feble, i al rentatge en una sèrie de barques de…

Consta de dos arbres parallels, muntats sobre una bancada, i dos muntants de fusta, dotats de moviment alternatiu d’acostament, i allunyament, en els quals hom posa les madeixes per a estricar-les

En un teixit pot haver-hi diverses trames, cadascuna de les quals requereix una llançadora en el teler Cada fil de trama en el teixit és anomenat passada La preparació de la trama consisteix a enrotllar el fil procedent de fusades, bobines o madeixes, en bitlles mitjançant la màquina de bitlles Els telers sense llançadora s’alimenten directament a partir de bobines

Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams

El fil d’alimentació, que es pot presentar en forma de bobines còniques o cilíndriques, corones de filatura, fusades que es desenrotllen en sentit axial sense voltar, o bé de madeixes, rodets o corones que es desenrotllen tangencialment voltant sobre un eix, passa, en el primer cas, per un tensor, i en el segon, per un compensador elàstic, i es dirigeix després al guiafils, que amb el seu ràpid moviment de vaivé distribueix el fil sobre la bitlla tot produint un enrotllament encreuat Aquest vaivé, de longitud més curta que la bitlla, va avançant lentament des de la base de la…