Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
alzinoi
Alzinoi
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell (5-10 cm) groc de mel, més o menys fosc, amb esquames brunes, alçades, disseminades per sobre, làmines blanquinoses, peu fibrós, inflat i més fosc a la base, amb un anell membranós, blanc amb vora groga, i carn blanca, amargant en cru.
Es fa en flotes, sobre soques, troncs vells i arrels mortes, que recobreix amb rizomorfes negres barba de vaca Bon comestible, comú als nostres boscs
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
llengua de bou
Llengua de bou
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les hidnàcies, de barret groc o ocraci amb l’himeni disposat en agulles.
És comestible, bé que una mica amargant
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
ou
Closques d'ou
© Malcolm Storey
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels màctrids, de 6 a 7 cm d’amplada màxima.
Té la closca de color groc amb franges concèntriques, els radis blancs i l’interior vermell Moltes vegades la mar tira les seves closques a la platja És comestible
ginebró
Ginebró
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit; és una subespècie nana de la família de les cupressàcies.
Es fa només a l’alta muntanya
panerola de mar
Panerola de mar
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Isòpode marí de l’espècie Sphaeroma serratum, d’abdomen bombat i cos cuirassat, que en actitud defensiva esdevé esfèric.
bolet de soca blanc
bolet de soca blanc
Malcolm Storey (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret semicircular o reniforme, de la família de les poliporàcies, de 8 a 15 cm de diàmetre, més gruixut al centre, blanc, grisenc o verdós, vellutat, amb porus blancs, allargats en sentit radial, i de carn suberosa i resistent, blanca.
Viu en grups sobre soques de planifolis
bemba
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels pobles bemba, lunda i lamba.
Amb 2 300 000 parlants 1982 és, a més, una de les principals llengues de cultura del grup bantú Presenta un interès especial pel fet de posseir les formes més acostades al bantú comú per aquesta raó Malcolm Guthrie situa en territori bemba el focus protobantú
bantú
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles de llengua bantú.
El conjunt de pobles bantús, de característiques antropològiques i culturals molt diverses, habita l’Àfrica, al sud d’una línia que va des de la costa de l’Atlàntic, al nivell de Douala, fins a l’embocadura del Juba, a l’Índic, exceptuant principalment la part sud-occidental del continent, ocupada pels khoisànids i els europeus Els bantús arribaren a la regió actual a través de successives migracions, l’origen de les quals és encara incert Segons les escoles alemanya i sud-africana, els bantús són originaris del Kurdofān o de l’alt Nil, al nord de la regió dels Grans Llacs Els altres…