Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
maniobrar
Fer funcionar amb la mà (un instrument, una màquina).
dàrsena
Construcció i obres públiques
Indret protegit artificialment en els ports, canals, etc, on les embarcacions poden dur a terme amb tota seguretat les diverses operacions de càrrega i descàrrega.
La forma i les dimensions depenen de la mida de les embarcacions que hi han de maniobrar i de les necessitats de càrrega i transport de les mercaderies generalment hom tendeix a augmentar la longitud dels molls, malgrat que es perdi espai per a maniobrar, per tal d’aprofitar al màxim la superfície disponible La profunditat de calat ha d’ésser entre 0,5 i 1 m més gran que el calat dels vaixells que hagin d’utilitzar-la en els ports oceànics, on hi ha fortes marees, hom ha d’assegurar, amb una major fondària o amb la construcció d’unes rescloses, un calat suficient perquè les naus…
argue de Barbotin multiplicador
Transports
Arc amb corona Barbotin en el qual aquesta, en comptes d’anar fixada a l’eix d’aquell, és accionada des de dins per un petit pinyó clavat a coberta i fet anar, al seu torn, per una roda dentada solidària a l’eix de l’argue.
Amb aquest giny hom té la possibilitat de maniobrar a braç malgrat el considerable esforç que sovint cal fer per a salpar
ala delta
ala delta
© Fototeca.cat
Esport
Aeronau utilitzada en una modalitat de vol lliure.
És constituïda per una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, un talabard , del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet de maniobrar l’aparell durant el vol, i un trapezi , on s’agafa amb les mans Rep el mateix nom la modalitat esportiva que hom realitza amb l’ala delta
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
batisfera
Geografia
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines.
Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf
apesantor
Efectes biològics de l’apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de…