Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
flassader
Història
Menestral que fabricava flassades.
A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana
serrell d’ull
Indústria tèxtil
Serrell que és fet en mantes i mocadors de llana destinats a ésser batanats, durant el tissatge, entre dues mantes o dos mocadors consecutius.
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…
papallona
Indústria tèxtil
Dispositiu que, en el tissatge de mantes, regula el moviment del collador del teler, segons el gruix de la trama.
tartà
Indústria tèxtil
Teixit, generalment gruixut i de llana, amb dibuix escocès, emprat en la confecció de kilts i de robes d’abric i mantes de viatge.
pou del glaç
Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…
piteu
Indústria tèxtil
Drap ordinari, de color blanc, negre o blau, que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus (Solsonès), i que servia principalment per a fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer.