Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
risc manufacturat
Sociologia
Risc provocat per l’acció de l’home i de manera particular per l’impacte de l’aplicació del coneixement científic i de la tecnologia sobre el medi.
En són exemples l’escalfament del planeta i els possibles efectes dels conreus transgènics
manufactura
Economia
Procés de fabricació de béns.
Així, una manufactura o un producte manufacturat signifiquen un article porduït segons un procés fabril, o sigui resultant de la transformació industrial d’unes primeres matèries Les activitats manufactureres, tal com són enteses actualment, nasqueren a Catalunya, bàsicament a través de les manufactures tèxtils de cotó, vers el 1780
xapa
Tecnologia
Placa de metall obtinguda per laminatge repetit d’un lingot de metall.
Hom sol classificar les xapes, les més primes de les quals són les emprades per a envasar i embolicar productes alimentaris i les més gruixudes per al blindatge dels vaixells de guerra, segons llur gruix, en xapes gruixudes de més de 5 mm de gruix, xapes mitjanes de 3 a 5 mm i xapes primes de menys de 3 mm segons llur forma, en xapes acanalades, xapes perforades , etc i segons el metall de què són fetes, en xapes d’acer, xapes de zenc, etc Les xapes metàlliques, com a productes intermedis entre el lingot i l’article manufacturat, tenen una enorme importància en la indústria
gas
© Fototeca.cat
Química
Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc.
Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…
proveta
Tecnologia
Mostra d’un producte industrial o manufacturat que hom treu d’una partida, d’una sèrie, etc, per tal de sotmetre-la a determinats assaigs, anàlisis, etc.
subproducte
Economia
Material residual que es pot reutilitzar en substitució d’una primera matèria o d’un producte manufacturat sense necessitat de sotmetre’l prèviament a cap operació de tractament.
La qualificació de subproducte, que permet la gestió d’un material com a tal, recau en l’Agència de Residus de Catalunya
suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…