Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
canoner
Història
Menestral que fabricava canons.
Els canoners, sorgits a la segona meitat del s XV en les manufactures d’armes de foc portàtils, com les de Ripoll, formaven un sol gremi amb els altres menestrals metallúrgics
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
manufactura
Economia
Procés de fabricació de béns.
Així, una manufactura o un producte manufacturat signifiquen un article produït segons un procés fabril, o sigui resultant de la transformació industrial d’unes primeres matèries Les activitats manufactureres, tal com són enteses actualment, nasqueren a Catalunya, bàsicament a través de les manufactures tèxtils de cotó, vers el 1780
tornall
Militar
Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc, que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua.
deslocalització
Economia
Procés mitjançant el qual una de les fases de la cadena de producció, o tot el procés, se situa fora de l’espai tradicional on és primerament localitzada una unitat de producció.
Normalment, es produeix per raons d’abaratiment de costos laborals, o per incentius fiscals o financers, la qual cosa porta la installació de fases productives en països menys desenvolupats En els serveis, la deslocalització dona lloc al teletreball, quan les prestacions ho permeten La intensificació de la globalització i la constant desaparició de fronteres als moviments de capital i de mercaderies a escala planetària produí una important tendència de trasllat de la producció cap a països amb la mà d’obra més barata Aquesta tendència es reforçà en aquells sectors on predomina la mà d’obra…
llibre del manifest
Història
Volum de l’administració de la generalitat on constaven les declaracions o manifests de les partides de teixits i també d’altres manufactures que pagaven el dret de la bolla fets als col·lectors d’aquesta imposició.
Els volums es guardaven a la casa de la bolla de la generalitat de Barcelona i a les poblacions on es cobrava el dret
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…
porcellana

Porcellana de Delft
© Turisme d’Holanda
Art
Terrissa molt fina composta de feldespat i caolí que difereix de l’ordinària per la seva transparència.
Partint del feldespat i el caolí hi ha tres menes bàsiques de porcellana la porcellana tendra, que és un compost que té argila i vidre triturat, i que cou dues vegades la porcellana d’ossos de bou calcinats i pedra de Cornualla, que és una especialitat anglesa i nord-americana i que cou dues vegades la porcellana dura, obtinguda afegint als elements inicials silicat sòdic i aigua que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina , i que cou una vegada o, si és vitrificada, dues La temperatura de cocció de tota mena de porcellana és entre 1200 i 1600°C La porcellana fou descoberta a la…
indústria química

Planta industral química
© Fototeca.cat-Corel
Química
Sector que integra totes les activitats industrials dedicades a la manufactura d’elements químics i llurs derivats.
Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…