Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
anuari de marees
Geografia
Publicació en la qual figuren les hores i les altures de la baixamar i la plenamar per a tots els dies d’un any i referent a un nombre determinat de ports, així com dades que permeten de calcular el mateix per a d’altres ports menys importants.
Destaquen les Tide Tables EUA, amb dades per a 172 ports i informació per a calcular-les per a 4 900 ports les Admiralty Tide Tables de la gran Bretanya, l' Annuaire de marées des côtes de France i l' Anuario de mareas editat per l’Instituto Hidrográfico de la Marina, de Cadis
escala de marees
Geografia
Instrument per a mesurar el nivell de les aigües de la mar, construït amb una fusta vertical, dividida en decímetres i centímetres.
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…
musclera
Aqüicultura
Instal·lació construïda per al cultiu extensiu de musclos.
Si les muscleres es troben lluny de la costa, o en zona de marees, acostumen a ésser flotants Quan estan a prop de terra i en zones no sotmeses a marees intenses estan fixades al fons A Catalunya n'hi ha en gran nombre al delta de l’Ebre
plenamar
Geografia
Augment màxim del nivell de l’aigua de la mar.
La diferència de temps entre dues marees altes és de 12,5 hores
altura de la marea
Geografia
Diferència entre el nivell de plenamar i el de baixamar.
És constant per a un determinat punt de la costa Les dels ports més importants es troben anotades a l'anuari de marees per al servei dels navegants
marea roja
Ecologia
Fenomen que es produeix en ambients marins costaners i estuàrics quan s’eleva la concentració de dinoflagel·lats, que provoquen una coloració vermella de les aigües superficials.
Aquest fenomen és causat per una aportació extraordinària d’algun nutrient que n'afavoreix l’explosió demogràfica Les marees roges són importants pels efectes tòxics que poden causar si hom ingereix molluscs bivalves de les zones on han tingut lloc com que els dinoflagellats no són tòxics per als molluscs, aquests actuen de portadors
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
marea atmosfèrica
Geologia
Variació de la pressió atmosfèrica deguda a les accions del Sol i la Lluna.
La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics