Resultats de la cerca

Hom considera que hi ha hipotensió quan la pressió sistòlica és per davall de 100 mm Hg, i de 60 mm Hg la diastòlica Pot provocar fatiga, mareigs, fred a les extremitats, trastorns de consciència, etc

És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC

Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels follicles tancats dels budells Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG La prova diagnòstica més…

Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una…

La duració mitjana és de 40 setmanes, amb una doble desviació típica de ± 2 setmanes, comptades a partir del primer dia de la darrera menstruació L’embaràs produeix un aplec de modificacions anatòmiques i funcionals, les quals afecten tot l’organisme matern i representen la resposta fisiològica a les exigències hemodinàmiques, endocrines i metabòliques del fetus Aquests canvis desapareixen després del part, alguns d’una forma ràpida i els restants gradualment, durant el puerperi Objectivament la dona prenyada presenta un bon aspecte general, una actitud esvelta, la marxa oscillant el darrer…