Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
marginat | marginada
marginat | marginada
Sociologia
Que per diverses causes (inadaptació, conducta desviada, rebel·lió envers el sistema de valors acceptats, immigració, educació, raça, llengua, etc) no es troba plenament integrat dins una comunitat social i en rep un tracte discriminatori, excloent o repressiu.
jargó
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parla d’alguna comunitat marginada.
volva
Volva: A, membranosa (com en Amanita phalloides ; B, friable pustulosa (com en Amanita pantherina ); C, friable (com en Amanita pantherina ); D, circumscisa marginada (com en Amanita citrina )
© fototeca.cat
Micologia
En molts bolets dels ordres de les agaricals i de les gasteromicetals, part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina ciatiforme a la base de la cama.
oposició extraparlamentària
Política
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d’aquest, que no participa en les eleccions legislatives, o que, tot i participar-hi, no obté presència al parlament.
grandalla
Grandalles
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa, olorosa i blanca, amb la corona groga marginada de vermell.
Creix en prats humits d’una gran part d’Europa
música de Moscou
Música
Música desenvolupada a Moscou (Rússia).
Coneguda ja des del segle IX, Moscou estigué en poder dels mongols durant els segles XIII i XIV i esdevingué un important centre econòmic i polític amb Ivan III 1462-1505 Les primeres notícies musicals són del principi del segle XVI i es refereixen a la presència d’un cor a les corts de Basili III i d’Ivan IV el Terrible 1533-84 Durant la se gona meitat del segle XVII, l’antic cant litúrgic monòdic fou substituït pel cant polifònic creat a Ucraïna Entre els representants d’aquest gènere polifònic hi ha NP Dileckij, que divulgà el nou estil a través del tractat Muzikijskaja Grammatika 1679, VP…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…