Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
marxívol
marxívol
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, perenne, glabra, fètida, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pedatipartides o palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars.
Creix en boscs, barrancs, etc, a la muntanya mitjana
ulierca
Marxívol.
apocarp
Botànica
Fruit originat a partir d’un gineceu apocàrpic.
Té l’aspecte d’una aglomeració de petits fruits, lliures entre ells, que poden ésser núcules maduixera, vidalba, drupes esbarzer, follicles peònia, marxívol, etc
el·lèbor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima, i de fruits en plurifol·licle.
Les principals espècies del gènere són els marxívols marxívol H foetidus , l' ellèbor verd H viridis , que es fa a terra alta, i l' ellèbor negre H niger , propi dels Alps i conreat en jardineria, que floreix pel desembre, les flors del qual, blanques o rosades, són conegudes com a roses de Nadal
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
calicle
Anatomia vegetal
Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, integrat per hipsofil·les, els quals poden tenir un origen divers: foliar, com en el marxívol, bracteal, com en el malví, o estipular, com en la maduixera.