Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cinesiteràpia
Mètode de tractament mitjançant els moviments actius o passius.
Hom utilitza l’electricitat, els massatges i la gimnàstica És útil en el tractament de nombroses afeccions hemiplegies, poliomielitis, escoliosis, cifosis, fractures, artrosis, etc
remei
Farmàcia
Qualsevol mitjà, element, substància, producte, etc, destinat a guarir o a alleujar un estat patològic.
Normalment hom aplica aquest terme als medicaments d’ús casolà, que tenen una base vegetal i una activitat reduïda també és aplicable a altres mitjans, com ara banys, massatges, etc Hom oposa els remeis magistrals magistral als remeis oficinals oficinal
curandero | curandera
Història
Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.
Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…
vibrador
Instrument emprat per a efectuar massatges vibratoris, proveït d’un petit motor elèctric accionat per piles.
mecanoteràpia
Tractament de les malalties per mitjans mecànics, com massatges, o mitjançant aparells que obliguen el malalt a executar determinats moviments.
La mecanoteràpia pot ésser activa o passiva , segons la participació del malalt
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…