Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
mata
Botànica
Arbust de petita alçària, com és ara la farigola o el romaní.
Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals brolles, matolls, timonedes, etc Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits
timoneda
Geobotànica
Formació subarbustiva integrada per timons i altres mates xeròfiles.
Les timonedes són comunes a la regió mediterrània, especialment a la península Ibèrica
arrencadora
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i alhora…
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment…
perenne
Botànica
Dit de la planta que viu tres o més anys.
Són plantes perennes els arbres, els arbusts, les mates, les lianes i moltes herbes
arítjol baleàric
Botànica
Varietat d’arítjol que no té circells i de fulles escasses i estretes.
Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena
tofa
Espessor de cabells, de fullatge, de mates, d’encenalls, etc.
eohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers perisodàctils fòssils de l’Eocè, de la família dels èquids, els primers antecessors coneguts en la línia evolutiva que ha donat lloc al cavall.
Tenien la grandària d’un tapir, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors Habitaven en llocs pantanosos i es nodrien d’herbes i de mates
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina