Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
andhra
Etnologia
Individu d’un poble preari, de llengua telugu, establert a la regió situada entre els rius Krishna i Godāvari des del 400 aC aproximadament.
Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins al s III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh
art indi
art indi Interior d’una sala del temple d’Elora, a l’estat de Maharashtra
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al territori de l’Índia.
Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’…
màuria
Història
Membre de la dinastia índia fundada al Magadha, vers el 320 aC, per Chandragupta Maurya, el qual s’apoderà de Pāṭaliputra, després de matar el darrer descendent dels nandes.
Aśoka, el propagador del budisme a l’Índia, en fou el principal representant Els màuries foren derrocats 185 aC per Pusyamitra, el qual fundà la dinastia xunga
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’artha (‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma (‘dret i moral’) i el kāma (‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya Chandragupta (segle IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…