Resultats de la cerca
Es mostren 821 resultats
màxim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció
màxim
Matemàtiques
En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt.
element màxim
Matemàtiques
En un conjunt ordenat (X,≤) element x si, i només si, per a tot altre element y ∈ X, y ≤ x
.
L’element màxim d’un conjunt, si existeix, és únic
abast màxim
Militar
Abast aconseguit, per a una càrrega i emplaçament del canó determinats, amb el màxim angle d’elevació que permet el camp de tir.
pes màxim
Transports
Pes límit que és permès en ordre de vol d’acord amb regulacions específiques.
màxim d’ascenció
Astronomia
En el sistema de coordenades equatorials, nom donat als cercles horaris
.
El primer màxim d’ascensió és el que passa pel primer punt d’Àries
màxim de longitud
Astronomia
Cadascuna de les semicircumferències màximes de l’esfera celeste compreses entre els dos pols de l’eclíptica.
Sobre els màxims de longitud hom compta la latitud en el sistema de coordenades eclíptiques i determina la longitud que passa pel punt vernal rep el nom de primer màxim de longitud
màxim comú divisor
Matemàtiques
El més gran dels nombres (o polinomis) que divideixen exactament dues o més quantitats (o polinomis).
cercle màxim d’una esfera
Cercle màxim (M) i menor (m) d’una esfera
Matemàtiques
Cercle determinat per la intersecció d’una esfera amb un pla que passa pel seu centre.
principi de Thomsen-Berthelot
Física
Principi segons el qual si una reacció química entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, quan no hi ha aportació d’energia exterior al sistema format per les substàncies que reaccionen, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.
Aquest principi, anomenat també del treball màxim , només és vàlid a temperatures pròximes a l’ambiental i per a reaccions exotèrmiques