Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
medul·lar
Anatomia
Dit de la porció central o més interna de determinades vísceres (per oposició a cortical).
aspiració medul·lar
Tècnica de diagnosi que consisteix a obtenir una mostra de teixit medul·lar mitjançant una punció.
Hom la practica mitjançant la introducció d’una agulla fina en un os fàcilment accessible —estern, crestes ilíaques, vèrtebres, etc— fins a arribar a la cavitat medullar i posteriorment n'aspira una mostra del contingut La mostra obtinguda és sotmesa a tincions i hom l’observa al microscopi, per tal de determinar-ne la quantitat de cèllules i d’establir la relació entre els diferents tipus de cèllules presents
aplàsia medul·lar
Patologia humana
Alteració greu de la medul·la òssia caracteritzada per una disminució de les cèl·lules mares hematopoètiques, amb una notable reducció de la producció dels elements sanguinis.
L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia…
atàxia medul·lar
Patologia humana
Atàxia causada per afectació de la sensibilitat profunda que va pels cordons posteriors de la medul·la espinal i comporta una pèrdua de la sensibilitat postural de les extremitats inferiors motiu de l’atàxia.
L’individu camina bruscament, deixant caure els peus fortament sobre el taló L’estàtica també és força alterada obligat l’atàxic a mantenir la posició erecta dempeus, el tronc oscilla entorn del seu eix gravitatori Es veu sobretot en la tabes, però també en l’anèmia perniciosa i altres malalties
radi medul·lar
Biologia
Botànica
En l’arrel i en la tija, banda radial de teixit parenquimàtic, situada entre els feixos conductors.
Els radis medullars tenen una funció connectiva i també de transport lateral de saba
medul·la
Botànica
En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar
vèrtebra
Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom classifica les…