Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
ment
Biologia
Psicologia
Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva (intel·ligència), de l’intel·lecte (sobretot en el sentit del tradicional intel·lecte passiu), de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques.
filosofia de la ment
Filosofia
Disciplina filosòfica que estudia la natura dels fenòmens, propietats i processos mentals, així com la seva connexió tant amb el sistema nerviós central com amb tots els aspectes de la conducta humana.
forma
Filosofia
Principi ordenador, constitutiu o determinat de la realitat, descobert per la ment.
El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’ambdues, però…
psicologia holística
Psicologia
Teràpia psicològica amb una perspectiva multidimensional de l’ésser humà.
Es basa en una teoria unitària de la intelligència i del funcionament cerebral Fa referència a la integració de ment i cos com un tot
concepte
Pensament en tant que és concebut per la ment.
terapèutica cognitiva
Psicoteràpia que considera que les conductes desadaptades són conseqüència de disfuncions en algun procés cognitiu.
Consisteix a provocar la reestructuració de la ment del pacient per tal d’eliminar creences o pensaments irracionals, i pensaments negatius sobre ell mateix o sobre el seu entorn amb la finalitat d’augmentar la seva capacitat en la resolució de problemes
concepte
Noció general que resulta d’una concepció de la ment.
suggerir
Portar a la ment, indirectament, per associació d’idees (una idea).
recordar-se
Venir a la memòria, tenir present en la ment, no oblidar.
entelèquia
Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva.