Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
menyspreu
Sentiment pel qual hom considera com a indigna d’estima, d’ésser tinguda en compte, una persona o una cosa.
desairar
Ofendre amb el menyspreu; desatendre
.
ignomínia
Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame.
discriminació per edat
Sociologia
Discriminació o prejudici contra una persona per causa de l’edat.
Els joves —pel fet de ser-ho— poden patir certes formes d’exclusió i discriminació social Tanmateix, són les persones grans que en les societats avançades, de signe productivista, es poden veure apartades dels llocs de responsabilitat laboral i poden ser, fins i tot, objecte de menyspreu i marginació
riure’s
Mostrar menyspreu, no fer cas d’alguna persona o cosa.
motejar
Aplicar (a algú) una qualificació de blasme o de menyspreu.
miquel
Refús, retret, menyspreu, desdeny, etc, inesperat i desagradable, mortificador, humiliant.
tradicionalisme
Filosofia
Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament ‘‘il·lustrat‘ que inspirà la revolució del 1789.
Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals El seu menyspreu de la raó incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa, juntament amb l’enaltiment de l’autoritat fideisme, foren censurats pel concicili I del Vaticà Els seus representants més destacats foren Lde Bonald, Jde Maistre, FRLamennais i LBautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés
miserable
Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa.
vilipendi
Menyspreu, denigració, de què és objecte una persona o una cosa.