Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
mercè
Benefici graciós, acte de benvolença de misericòrdia, envers algú.
mercedari
Convents de mercedaris als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
comanador | comanadora
Cristianisme
Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
anar a la ronsa
Transports
Anar a mercè del vent (una embarcació que no és ancorada ni amarrada).
carruatge
Exposició de carros al 'Club de l'Escorxador' (24-27 de setembre de 1981), festes de la Mercè
© Fototeca.cat
Transports
Nom genèric dels vehicles de tracció animal, tant els destinats al transport de mercaderies, de dues o de quatre rodes, com els destinats al transport de persones, anomenats genèricament cotxe
.
desgast
Fonètica i fonologia
Tendència dels parlants a reduir el cos fonètic dels mots per estalvi de sons innecessaris o molt poc informatius en diverses contrades.
Així s’expliquen en català reduccions com mossèn per monsènyer, vostè per vostra mercè, ca per casa, etc
joguina
Cosa o persona posada a mercè d’algú o d’alguna cosa, que en fa el que vol.