Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
meteorit
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades…
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una…
meteoroide
Astronomia
Sòlid, generalment petit, del medi interplanetari, que no té una grossària suficient per a ésser considerat un asteroide.
El terme engloba els micrometeorits quan la massa del sòlid és inferior als 10 - 6 g i els meteorits terme que, modernament, designa els de massa gran, superior a uns 100 kg Tanmateix, hom empra també el terme meteoroide com a simple sinònim de meteorit
siderit
Astronomia
Meteorit constituït essencialment per materials de tipus metàl·lic.
Els siderits contenen, per terme mitjà, entre un 85 i un 95% de ferro la resta és níquel i una petita part de cobalt Un cop netejat i polit, hom observa que al voltant d’un 80% d’un siderit es presenta en forma cristallina Els siderits constitueixen aproximadament un 50% dels meteorits trobats i el 6% dels caiguts meteorit
clinoenstatita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, MgSiO3.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Molt sovint el magnesi hi és parcialment substituït per ferro i calci Pertany al grup dels inosilicats, subgrup dels piroxens, que tenen llur estructura distribuïda en forma de cadenes La clinoenstatita prové de l’enstatita sotmesa a un escalfament per damunt de 1 050°C i refredada, després, ràpidament, cosa que li produeix un canvi d’estructura És pràcticament desconeguda en les roques terrestres, però hom n'ha trobada en alguns meteorits
troilita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS, que hom troba en certs meteorits.
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen…
coesita
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Fase d’alta pressió de la sílice, formada a 450-800°C i a 38 atmosferes de pressió És originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits Hom l’anomena així en honor de Loring Coes, que la sintetitzà per primera vegada l’any 1953, a una pressió de 35 atmosferes Cristallitza en el sistema monoclínic És el mineral polimorf del quars de més densitat i és pràcticament insoluble en HF Hom l’ha trobada, juntament amb quars i vidre de sílice, en els porus dels gresos del cràter Meteor Arizona, EUA i en la caldera del Ries Kessel Baviera, Alemanya
bièlides
Astronomia
Eixam de meteorits, producte de la desintegració del cometa de Biela
.
El seu radiant és a la constellació d’Andròmeda, per la qual cosa les bièlides són anomenades també andròmedes
radiant
Astronomia
Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.
Aquests semblen provenir del mateix punt, però aquest fenomen no és real, sinó que es tracta d’un efecte de perspectiva degut al moviment de la Terra sobre la seva òrbita La velocitat dels meteorits és generalment molt petita en comparació amb la de la Terra, i això fa que semblin venir d’un punt del firmament que en realitat és el punt cap al qual és dirigida la velocitat de la Terra en el moment de l’observació Els eixams de meteors solen anar associats amb algun cometa, en l’òrbita del qual es mouen Per això, atès que la Terra talla sempre aquesta òrbita en la mateixa data i…