Resultats de la cerca

Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…

La mortalitat depèn de la dosi i de les característiques de la metzina, com també de la via i rapidesa d’absorció i d’eliminació Per a neutralitzar l’efecte tòxic de la metzina hom empra un antídot

L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de…

És utilitzat com a raticida en forma d’engranalls emmetzinats, com a metzina de pas o com a emmetzinador d’aigua

Hom el prepara per tractament de l’acetaldehid amb unes gotes d’àcid sulfúric concentrat a 0°C És un sòlid blanc de punt de fusió 246°C És emprat en l’agricultura com a metzina per a cargols i llimacs

Conegut com a sublimat corrosiu , actua com a metzina molt potent, poc soluble en aigua però molt en etanol i propanol Forma nombroses sals dobles, com el HgCl 2 2NH 4 Cl, o complexes, anomenades cloromercuriats , com el NH 4 2 HgCl 4 H 2 O És emprat com a desinfectant, en els embalsaments i com a antisèptic tòpic

Els neurogasos foren sintetitzats poc abans de la Segona Guerra Mundial per Gerhard Schrader i els seus collaboradors, que en un principi estudiaren llurs aplicacions com a possibles insecticides Els neurogasos més coneguts són el tabun , el sarin i el soman Aquests composts s’introdueixen dins l’organisme per inhalació, ingestió del líquid o absorció cutània Llur toxicitat és deguda a l’activitat anticolinesteràsica que tenen, és a dir, actuen blocant l’enzim que empra l’organisme per a destruir la colinesterasa guerra química Aquest fenomen produeix dos efectes d’una banda, es perd el…