Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
mida
Física
Regle, cinta, etc., d’una llargària coneguda que serveix per a mesurar o amidar una longitud.
mida
Cristianisme
Cinta o cordill de la llargària d’una imatge venerada en alguns santuaris.
Solen ésser beneïdes, i els seus devots les compren i veneren Costum vigent ja al món clàssic, als Països Catalans en consta l’existencia des del s XV
mida
Dimensió que ha de tenir una cosa per a l’ús a què és destinada.
mida d’imatge
Fotografia
Mesura en pícsels de les dimensions d’una imatge digital.
És el factor més rellevant de la seva qualitat
croissant

Croissants de mida petita
© MPG
Pastisseria
Pastís d’origen hongarès elaborat amb pasta de full o amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega.
Hom el talla en triangles, als quals, en enrotllar-los, hom dóna la forma de quart creixent
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de…
vistavision
Cinematografia
Marca enregistrada de la tècnica cinematogràfica que consisteix a impressionar fotogrames de mida doble de la normal.
Les còpies positives, però, s’obtenen sobre una mida estàndard Amb aquest procediment s’aconsegueix, mitjançant projectors especials, projeccions de gran format i alhora una gran precisió d’imatges
joell
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A.boyeri), la cabeçuda i el moixonet
.
De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina