Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien…
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
transhumància
Mapa sobre els camins de la transhumància a Catalunya, realitzat per Joan Vilà i Valentí el 1958
© Fototeca.cat
Història
Ramaderia
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.
Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del segle XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’…
polídrom | polídroma
làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes de 20 a 65 cm; tenen el cap ovalat, el bec comprimit lateralment i sense cera, tres dits de les potes units per membranes, la glàndula uropígia revestida de plomes i la cua amb deu timoneres.
Són molt voraços i excellents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i acostumen a fer les migracions vorejant les costes
xarrasclet
Xarrasclet
© Arxiu Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a Europa entre els 64° de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària.
Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans
xivita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors negrenques, amb taques blanquinoses a l’estiu; les inferiors i el carpó són blancs, i la cua és blanca amb franges negres a l’extrem.
Habita al N i al NE d’Europa i hiverna al N d’Àfrica Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions
caribú
Caribú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, semblant al ren però més robust, i amb les banyes molt desenvolupades, ramificades i caduques.
Els caribús són propis de les regions àrtiques d’Amèrica Grenlàndia, Terranova, etc a l’hivern fa migracions cap a les regions boscoses més meridionals
valona
Valona
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 20 cm, que és semblant a la xivita, però amb les parts superiors més pàl·lides i castanyes.
Habita als maresmes de l’Europa septentrional i hiverna a Àfrica i a l’Àsia meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
terretitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 13,5 cm, que és semblant a la terretita però més rogenc a l’estiu, més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.
Habita al nord de Noruega, Rússia i Sibèria, i hiverna a Àfrica, Àsia i alguns punts de l’Europa meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions