Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tolteca
Chac mool tolteca, trobat a l’antiga ciutat tolteca de Tula, Mèxic. Els Chac mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici.
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants (segles IX-XII).
El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política exterior de caire…
zulú
Etnologia
Individu d’un poble bantú del grup nguni que habita al Natal (República de Sud-àfrica).
Els zulús formen el grup ètnic més nombrós de Sud-àfrica uns 7 milions d’individus el 1995 Originàriament, el terme ‘zulú’ designava tan sols el clan nguni que, sota el seu líder Shaka unificà en 1816-26 un gran nombre d’altres clans nguni en un regne Zululàndia D’orientació clarament militarista, a la base del regne hi havia els clans patrilineals dirigits per un cabdill amb funcions de cap militar i jutge Els cabdills formaven l’elit dirigent i el rei governava autocràticament i controlava directament l’exèrcit, reclutat a partir dels clans Els zulús conqueriren l’actual Natal…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…
escoltisme
Educació
Moviment d’educació fundat per Robert Baden-Powell
que es proposa el desenvolupament de la personalitat dels infants, els adolescents i els joves a través de la vida de grup en els temps de lleure.
El sentit de la responsabilitat, l’esperit de servei i el treball en equip en són els valors educatius més característics i hi té força importància la vida a l’aire lliure Els grups són formats per uns vint membres, organitzats en diferents equips i aplegats en agrupaments escoltes L’escoltisme s’organitza en etapes educatives segons l’edat unitats de 6 a 8 anys, i segons l’associació, la unitat és castors o follets de 9 a 11 anys la unitat és llops i daines o llobes de 12 a 14 anys la unitat és rangers i guies o raiers de 15 a 17 anys la unitat és pioners i caravelles o pioners i des…
esgrima
L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
cinema alemany
Cinematografia
Cinema produït a Alemanya.
Nasqué amb la invenció, el 1895, del bioscop per Max Skladanowsky Fins a la guerra de 1914-18 la indústria del film menà una vida precària i el mercat es nodrí de la producció americana, francesa i sobretot escandinava Oskar Messter fou el primer productor Importà tècnics com Stellan Rye i actors com Asta Nielsen, de procedència nòrdica La primera gran companyia, la Union Projektion, fou creada per Paul Davidson L’obertura dels estudis de Tempelhof i de Nuebabelsberg donà consistència a l’estructura industrial just abans de l’inici de les hostilitats El bloqueig comercial obligà el país a…