Resultats de la cerca

La mineralització suposa la substitució àtom a àtom de la matèria mineral original del fòssil altres vegades, el que té lloc és la recristallització de la matèria mineral original en un altre sistema cristallí finalment, el que pot tenir lloc és la dissolució de l’organisme i el reompliment posterior de la matèria mineral amb altres materials diferents de l’original en aquest darrer cas es produeix un motllo que no conserva cap molècula de l’organisme que donà lloc al fòssil

L’elasticitat d’un ecosistema depèn de les propietats del sòl Els ecosistemes es troben en un estat estacionari si la taxa de fotosíntesi i formació de matèria orgànica és equilibrada per la taxa de mineralització de la matèria orgànica Un desajustament del cicle ecològic genera una pertorbació Un ecosistema és elàstic si es recupera fàcilment de les pertorbacions

Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls senzills de forma prismàtica allargada, rarament transparents, de colors rosats i d’exfoliació clara Té duresa 6,5-7,5 i pes específic 3,1 És un mineral abundós a les roques metamòrfiques i és allogen a les roques sedimentàries L’Al 2 OSiO 4 és trimòrfic les altres dues formes de mineralització són la distena i la sillimanita

Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita

Per exemple, la transformació per part dels mamífers de tots els materials nitrogenats catabòlics en urea, o la transformació de l’amoníac en nitrit pel bacteri Nitrosomonas generalment la biodegradació d’un substrat va lligada al metabolisme respiratori és una oxidació i va acompanyada d’alliberament d’energia Des d’un punt de vista sanitari, i sobretot pel que fa a la pollució de les aigües, representa un procediment natural de mineralització o destrucció de la matèria orgànica que permet d’eliminar substàncies residuals o despulles animals o vegetals bo i transformant-les en…

Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…